El millor del 2008 segons mE

Vet-ho aquí una altra de les sorpreses més agradables que he tingut en el darrer any. Arribava des de San Francisco, California. El noi es diu Blake Henderson, artísticament parlant però, i acompanyat de tota una banda magnífica és: TaughtMe, i varen fer un dels millors concerts de la temporada al Cafè El Cercle de Girona.
Si hi ha una cosa que destaca per sobre de la resta en les cançons del seu darrer disc: Lady, és la seva veu, sens dubte. Força aguda, i gairebé en falset tot sovint, ilumina com pocs artistes del nou segle les seves precioses cançons pop que cavalquen sobre la tensió de l'electrònica.

Lady està publicat pel segell de Luxemburg: Own Records, i és un recull impresionant d'artesania pop impecable i brillant. Exhuberant.
Focs artificials per encetar i tancar un disc de tendres i reposades melodies que assoleixen el cim, sens dubte, en: I told you so. Potser la cançó més vital, animada i saltarina del disc. Aixó hauria de ser un excel·lent hit incontestable de totes totes. Si més no a les emisores independents, és a dir, totes aquelles amb un criteri artístic i no comercial. Però hi ha molta més llum i molts més brillants dins aquest àlbum.Dearest és la mena de cançó de bressol que m'agradaria cantar als mEus fills, si els tingués clar. The Flaming Lips no quedarien massa lluny d'alguns dels moments d'aquesta maravellosa passejada celestial. A Strangeness l'inspiració no afluixa i els referents podrien continuar sent els mateixos com en Stomping of boots.
Un altre disc excepcional d'aquest any que ens acaba de deixar i que no hauria de quedar oblidat.